Interiorisme i disseny d'interiors a Girona

La major part de la feina d'interiorisme que ens arriba de Begur, Platja d'Aro, Palafrugell o Llafranc no és per a un habitatge habitual: és per a una segona residència, i això canvia el projecte de dalt a baix. El propietari no viu allà, sovint no hi és durant l'obra i la casa s'ha d'aguantar sola bona part de l'any.

En la pràctica es tradueix en decisions concretes. Materials que suporten la salinitat i la humitat marina sense degradar-se en dues temporades. Tèxtils i acabats que resisteixen mesos tancats sense ventilació. Mobiliari pensat perquè una casa que dorm de novembre a març s'obri al març sense que calgui restaurar res.

I una diferència de procés: el projecte s'ha de poder aprovar en remot. Moodboards que s'entenen per videotrucada, mostres enviades per missatgeria i una visita presencial d'entrega. Els estudis que treballen habitualment a la costa ja tenen aquest flux muntat; els que no, improvisen.

Un habitatge de lloguer vacacional no es dissenya igual que una casa pròpia. Aquí l'interiorisme té una funció mesurable: millorar la fotografia de l'anunci i reduir el manteniment entre estades.

La fotografia mana més del que sembla. Un saló que es llegeix bé en una imatge de portada omple més calendari que un que és més còmode però fotografia pitjor. Per això els projectes de lloguer prioritzen llum, profunditat de camp i un punt focal clar a cada estança.

La durabilitat és l'altra meitat. Cantonades protegides, taules que no marquen, teixits rentables a màquina i un inventari pensat perquè reposar una peça trencada sigui comprar-ne una altra igual, no redissenyar l'habitació. Aquestes decisions no es veuen a la foto, però es noten a la tercera temporada.

Els honoraris d'interiorisme a Girona van d'1.500 € per una assessoria sense obra a 25.000 € per un projecte clau en mà de segona residència. La diferència no és el gust de l'estudi: és l'abast i qui assumeix la coordinació.

Tres factors mouen la xifra. La superfície, però menys del que la gent espera. L'abast real, que és el que més pesa: no és el mateix lliurar un projecte que executar-lo i coordinar gremis. I la distància del propietari, perquè gestionar una obra per a algú que viu fora afegeix hores de seguiment, reportatge fotogràfic i decisions que algú ha de prendre sobre el terreny.

El que sí conve tancar per escrit abans de començar: què inclouen els honoraris, si la compra de mobiliari va a part, qui paga els ports i si la direcció d'obra es factura a banda. És la font habitual de malentesos.